Més text!

Pel que fa a mi, ja estic dalt de la moto. Porto casc, però no gaire més a part de la jaqueta. Estic una hora donant voltes per l’autopista fins que arribo. Aparco just davant de casa seva. Pico 3r 5a.

–Si?

–Gabri?

–Clàudia?

–Sí.

–És tard.

–Ja ho sé.

–Puja.

S’obre la porta. Pujo per l’ascensor. Arribo al replà i trobo la porta mig oberta. L’acabo d’obrir i entro. Me’l trobo de cara.

–Hola!– diu ell– M’alegro de veure’t.

–I jo a tu.– dic, després de fer-li un petó a la galta.

–Què fas aquí tant tard? T’han deixat venir?

–He marxat. Pel mateix motiu que tu vas marxar.

–Has de tornar, germaneta.

–No! Tu sempre dius que estàs orgullós del que vas fer, per què jo no ho puc fer?

–Tens raó. Passa. Deixa les coses. Vés al lavabo, si vols.

Ho faig. Ell s’asseu al sofà i s’obre una coca cola.

A casa meva. Els meus pares estan desesperats.

–No tinc més idees! Hem trucat a tothom!– diu la meva mare.

–Tothom, tothom... no.– diu el meu pare.

–No creus que haurà anat a...

–Per què no?

–I com hi ha anat?

–No ho sé.

–Li truquem?

–No ens l’agafarà, i més si ella és allà.

–Si estima a la seva germana, l’agafarà.

–Està bé, prova.

Marca el número.

A casa del meu germà, sona el telèfon. Està tant pendent de com pinta el cotxe aquell home barbut de la televisió, que no es fixa en qui truca.

–Digui’m?

–Ga– Gabriel? Ets tu?

–Sí. Espera.– es treu el telèfon de l’orella per mirar qui és. << Germaneta >>– Mama?

–M’has dit mama, fill?

–No. No vull parlar amb tu.

–Però, fill, és important...

–Si m’has de dir que la Clàudia s’ha escapat de casa i que si està aquí, doncs sí, és aquí, amb mi, perquè està farta de vosaltres igual que jo.

–És aquí? De veritat?

–No, de mentida... És clar! Amb la Clàudia no mentiria mai. Me l’estimo molt. Que sapigueu que ve cada mes a veure’m, amb una moto que amaga al garatge a casa de la Martina.

–Ostres! Puc parlar amb ella?

–No. És al lavabo. A part, tampoc no vol.

–L’estimes?

–Molt.

–Doncs llavors digues-li que torni.

–Si és el millor per ella, ho faré, però deixeu-la viure una mica, té 15 anys.

–D’acord. Gràcies.

–De res. Per què us heu enfadat?

–L’obligàvem a anar a un berenar a la guarderia, crèiem que li faria il•lusió tornar a veure els seus companys... però, no.

–Ah. Bé, adéu.

–Adéu.

Pengen. Ha anat prou bé. Arribo del lavabo.

–Amb qui parlaves?– li pregunto.

–Amb ningú.– menteix.

–Amb qui parlaves, Gabriel?

–Amb ningú, Clàudia.

–No t’ho repetiré més: Amb qui parlaves?

–Amb...

–Va digues-m’ho! Era la teva novia? O la policia... has fet alguna cosa?– pregunto preocupada.

–No, no! Hi ara! Era...

–Va!

–La teva mare.

–Què? I què li has dit?

–Ho sento... Li he dit que estaves aquí... Ho sento, de veritat.

–Què!!!???!!! T’odio! Creia que m’estimaves! Ara vindrà a buscar-me. Segur.

–No. Li he dit que no ho faci, que em deixi fer a mi.

–Doncs no tens gaire a fer. No penso tornar.

–M’ha explicat allò del berenar i crec que hi hauries d’anar.

–No. No hi aniré. No conec a ningú i em fa molta mandra. A més, he quedat.

–Quedat? Amb qui?

–Ostres, ja sembles els pares.

–En serio, hi hauries d’anar.

–Que no. No hi aniré.

–És l’aniversari d’una amiga meva i ja li he comprat el regal...

–Pots fer les dues coses.

–Com? No em se tele-transportar, eh!

–Ja ho sé. Però pots anar una estona a la festa i després al berenar.

–És que m’ha convidat a dormir i...

–Saps què et dic, que a mi en realitat m’és completament igual. Només intentava convèncer-te pels pares, però també per un altre motiu.

–Quin?...– dic estranyada. El meu germà mai s’enfada amb mi.

–Perquè sempre vas amb la mateixa gent. A part, no m’agraden les teves amigues. Per les coses que expliques, et donen mal exemple. La única que sembla bona nena és la Martina aquesta.

–I jo que vols que faci? Em cauen molt bé i són simpàtiques.

–M’és igual. Fes el que vulguis, de veritat, és la teva vida.– s’aixeca del sofà i marxa.

–On vas?– li dic.

–A la meva habitació.

–Espera.

–Què.

–Puc passar la nit aquí? Només avui, demà a primera hora marxo.

–Queda’t. A l’armari del despatx hi ha un parell de mantes i coixins. A la nevera hi ha una pizza. Posa-la 5 minuts al microones. Els plats estan a l’armari de dalt. Si vols aigua, agafa aquella de l’ampolla. Els gots estan al costat dels plats, però pots veure a morro. Dorm al sofà, tranquil•la, és bastant còmode. Dins de l’habitació que està al costat del lavabo, hi ha una còmoda. Obre el segon calaix. Hi ha roba vella per si la vols utilitzar de pijama. Au, bona nit.– i se’n va.